L’aprenentatge d’un segon idioma és un procés que implica diferents nivells fins arribar a l’adquisició de la llengua i, per fer-ho més complicat, cada llengua té el seu propi “pack” de normes. A més a més, cada persona té diferents raons per començar a aprendre anglès, francès, alemany o italià, com ara la motivació, la por o l’ansietat, per exemple.
Hi ha diferents etapes en l’adquisició d’un nou idioma:
- Etapa receptiva
- Etapa productiva
- Etapa d’aparició de la parla
- Etapa de fluïdesa mitjana i avançada
- Etapa de fossilització
L’etapa receptiva d’un idioma pot durar des d’hores fins a mesos. Els estudiants normalment passen aquesta etapa aprenent vocabulari i repetint com es pronuncien les noves paraules en l’idioma escollit. En aquest moment, és quan es construeix molta part de la formació base o de fons de la llengua. Alguns experts asseguren que hi ha estudiants que comencen a parlar, la qual cosa ens porta a la següent: l’etapa productiva.
En aquesta nova etapa els estudiants saben aproximadament unes 1000 paraules de la llengua. Comencen a fer frases i són capaços de comunicar-se i fer-se entendre. És extremadament important no corregir-los massa ja que els desmotivaria. Celebrant els seus progressos en l’adquisió de l’idioma, construiran una confiança que els ajudarà afrontar amb més seguretat la següent etapa: l’etapa d’aparició de la parla.
I ara, és quan comença la màgia! Aquesta etapa és la més gratificant pels professors d’idiomes. Els estudiants saben unes 3000 paraules i comencen a fer preguntes, construint frases senceres per expressar les seves idees. També guanyen fluïdesa a l’hora de llegir i escriure en l’idioma. Durant aquest procés, els estudiants se n’adonen del seu gran progrés i se senten molt més segurs i còmodes amb la nova llengua.
No obstant, és ara quan els alumnes també poden experimentar la sensació que van enrere o que no progressen en l’aprenentatge de l’idioma, que es queden estancats. La bona notícia és que aquesta sensació és temporal i sol durar entre uns dies i unes setmanes. Després tornen amb tot el que creien perdut i tenen molta més fluïdesa.
L’etapa de la fluïdesa es pot dividir entre fluïdesa mitjana i fluïdesa avançada de la llengua. A la mitjana es tenen unes 6000 paraules de vocabulari de l’idioma. Els alumnes perseverants poden arribar aquí en un any i la complexitat de les seves estructures gramaticals del llenguatge és més gran. Per altra banda, es triga uns dos anys en adquirir la fluïdesa avançada, i dominar-la pot ser un camí de deu anys per a alguns. Els alumnes necessiten noves oportunitats per participar en converses en llengua estrangera que els ajudin a assolir i mantenir aquest nivell. Malauradament, no tothom arriba a assolir-lo.
La fossilització és l’etapa en la què l’alumne ja no pot aprendre més. Durant aquesta etapa, poden introduir noves paraules en l’idioma, però ja no són capaços d’entendre la part conceptual de llenguatge. Hi ha diferents teories sobre per què passa això. Una, diu que els alumnes necessiten aprendre fora de classe i submergir-se en ambients on parlen nadius o en països de parla estrangera. Altres, afirmen que els errors gramaticals que encara es fan, es continuaran fent en la seva segona llengua. Això pot tenir a veure amb el fet que, inconscientment, s’aferren a la seva llengua materna.
L’aprenentatge d’una llengua és un procés que necessita temps i pràctica. Hi ha innumerables beneficis cognitius a l’hora d’aprendre un nou idioma. Potser el millor consell que es pot donar és que cal reconèixer les diferents etapes per les quals passa un alumne en el seu procés d’aprenentatge d’un idioma per tal d’evitar frustracions; però el més important, sens dubte, és GAUDIR la llengua.
Per Jerry Acevedo – Professor de FIAC Idiomes